Reciclar un envàs no consisteix únicament a dipositar-lo al contenidor adequat. Perquè el material pugui tornar realment al sistema productiu, cal que funcioni tota una cadena formada per la ciutadania, els sistemes de recollida, les plantes de selecció i la indústria recicladora.

En el cas dels envasos metàl·lics, aquesta cadena té un gran potencial. La llauna és un material permanent que es pot reciclar repetidament sense perdre les seves propietats. Tanmateix, perquè aquesta circularitat sigui efectiva, és imprescindible recuperar la màxima quantitat possible de material i garantir que arribi a les acereries amb una qualitat adequada.

Una circularitat que comença a casa

El primer pas té lloc en el moment en què una persona decideix on dipositar un envàs buit. Una separació correcta facilita la recuperació del material, redueix la presència d’impropis i millora la qualitat de l’acer reciclat.

Un dels problemes més habituals és introduir paper, cartró, plàstics o altres residus dins dels envasos metàl·lics. Aquest gest, que pot semblar inofensiu, dificulta considerablement la selecció posterior. Els imants poden separar l’acer de la resta del flux de residus, però no poden extreure els materials que han quedat atrapats a l’interior de l’envàs.

Per això és important buidar bé els recipients i no utilitzar-los com si fossin una paperera. Com més net i ben separat arriba l’envàs a la planta de tractament, més eficient és tot el procés.

No existeix un únic sistema de recollida ideal

A Europa conviuen diversos models de recollida: contenidors per a diferents fraccions, sistemes porta a porta, punts d’aportació i recollides on es barregen diversos tipus d’envasos.

Cadascun presenta avantatges i inconvenients. El porta a porta pot fomentar una participació elevada i una bona separació en origen, però exigeix més recursos logístics i un compromís important per part de les llars. Els punts d’aportació poden ser més econòmics i flexibles, tot i que la distància o una ubicació poc accessible poden reduir-ne l’ús. Els sistemes que agrupen diversos materials simplifiquen la recollida, però poden generar més contaminació i requerir processos de selecció addicionals.

La millor solució, per tant, no ha de ser necessàriament idèntica a tot arreu. Ha d’adaptar-se a les característiques de cada territori i combinar accessibilitat, eficiència logística, participació ciutadana i qualitat del material recuperat.

El magnetisme, el gran aliat de la llauna

Una vegada els residus arriben a la planta de selecció, l’acer ofereix un avantatge molt valuós: les seves propietats magnètiques.

Mitjançant electroimants instal·lats sobre les cintes transportadores, els envasos metàl·lics es poden extreure automàticament dels fluxos de residus. Es tracta d’una tecnologia fiable, senzilla i eficient que permet recuperar una gran quantitat de material.

El repte és capturar també les peces més petites, com ara taps, tapes, xapes i altres elements de tancament. Aquests residus poden travessar els primers sistemes de cribratge i acabar per error a la fracció de rebuig. La incorporació de punts addicionals de separació magnètica permet recuperar-los sense haver de transformar completament les instal·lacions.

Fins i tot quan una llauna arriba a la fracció incorrecta, encara hi pot haver una nova oportunitat. Algunes plantes recuperen el metall abans de la incineració i d’altres ho fan posteriorment a partir de les escòries. Tot i això, separar correctament l’envàs des del principi continua sent l’opció més eficient.

Reciclar més, però també reciclar millor

Segons les dades de Steel for Packaging Europe, el 82% dels envasos metàl·lics introduïts al mercat europeu l’any 2023 van arribar efectivament a operacions de reciclatge. La xifra representa un augment de dos punts percentuals respecte de l’any anterior i situa aquest material cada vegada més a prop d’un circuit completament tancat.

Però la quantitat recuperada no és l’únic indicador important. La ferralla ha de complir unes condicions determinades de puresa, humitat i densitat perquè es pugui fondre de manera eficient. La presència excessiva de plàstic, alumini, fusta, paper o cartró pot obligar a aplicar tractaments complementaris, com ara la trituració.

Uns criteris de qualitat comuns, més control durant la selecció i un manteniment correcte dels equips ajudarien a millorar la traçabilitat del material i a reduir l’impacte ambiental del reciclatge.

Informació clara: dins i fora de casa

La implicació ciutadana depèn en gran manera de la facilitat del sistema. Uns contenidors ben ubicats, instruccions comprensibles i etiquetes coherents redueixen els errors i generen confiança.

Actualment, les indicacions sobre com reciclar determinats elements, especialment els taps metàl·lics, poden variar entre territoris. Harmonitzar els colors, els símbols i els missatges facilitaria que les persones sabessin què fer amb cada envàs, independentment del lloc on es trobessin.

Aquesta coherència també s’ha d’estendre més enllà de les llars. Cada vegada consumim més productes en oficines, estacions, parcs, centres educatius o esdeveniments. Si en aquests espais només hi ha papereres de rebuig, molts envasos reciclables acaben inevitablement a la fracció incorrecta. Situar contenidors de recollida selectiva al costat de les papereres convencionals ajudaria a mantenir els mateixos hàbits dins i fora de casa.

Una responsabilitat compartida

El Reglament europeu d’envasos i residus d’envasos impulsa una gestió més circular, però la normativa, per si sola, no pot tancar el cercle.

Calen envasos ben dissenyats, sistemes de recollida accessibles, plantes de selecció eficients, criteris de qualitat exigents i una ciutadania ben informada. Quan totes aquestes peces treballen de manera coordinada, l’envàs deixa de ser un residu i es converteix en una nova matèria primera.

Les llaunes recuperades es poden transformar en un altre llauna o formar part de productes tan diversos com una infraestructura ferroviària, el marc de una finestra, una bicicleta, un aerogenerador, … Aquesta capacitat de tornar una vegada i una altra al sistema productiu demostra que el reciclatge de qualitat no és el final de la vida d’un material, sinó el començament de la següent.